Graben, l'arteria simbòlica de Viena.
Antic campament i fosso (graben) romà de Vindobona que defensava la ciutat de Carnuntum de les invasions barbares, convertit en la actualitat en l'arteria simbòlica de Viena.
Carrer equiparable al Passeig de Gràcia de Barcelona, per a vianants, molt ampla i molt "cool" i elegant, centre neuràlgic de la Viena comercial, on els alts edificis burgesos i palaus, conviuen amb edificis oficials i elegants botigues de principi del segle XX i tot una sèrie de terrasses de cafès alineades que envaeixen el carrer.
Aquí es pot trobar les seus de Cartier o Louis Vuitton. Dolce & Gabbana, Bulgari i Tiffany, o Hermés, Gucci, Chanel, etc.
Comença al Palau Esterhàzy, al carrer Kohl Markt i mort a la Stephansplatz, just a tocar la Stephansdom (Plaça de la Catedral de Sant Esteve/Esteban).
En el seu centre hi ha la gegantina columna daurada de la "Pesta" (Pestsäule, 1693), que es la més impressionant de totes les columnes barroques construïdes per aquest motiu a Àustria, on destaca l’imatge de la pesta vençuda, una vella bruixa demacrada i derrotada per un àngel amb la creu i l'estàtua de Leopoldo I resant.
Baixant el Graben des de el carrer Kohl Markt, a ma esquerra s’obre un plaça on hi trobarem l’església de Peterskirche (1733 - Sant Pere).
Amb una gran cúpula verda grisosa i una façana molt estreta es un obra barroca que a l’interior s’ha portat fins l’últim detall.
Passejar de dia o al capvespre pel Graben, fent el badoc, anant d’una vorera a un altre, per mirar de no perdre’t res, es un autèntic plaer.
Veure les seves botigues i seure en una terrassa per demanar un cafè acompanyat d’un tros de pastís strudel i practicar l'esport del "dolce far niente" encara més.
Revisat el Març 09
JFoncat lo descubrió en March 2008
categories:
ver más delicatessen in Wien
Dos mites, la Gran Roda (Noria) i "The Third Man"
La Wiener Riesenrad es la Gran Noria panoràmica vienesa que s'alça al Prater, parc d'atraccions i un dels pulmons de la ciutat.
Fou construïda els anys 1896 i 1897 per l'enginyer anglès Walter Basset.
Te una altura total de 64,75, amb un diàmetre de roda de 60,96 i conserva 15 cabines.
El 1949 va ser un dels escenaris del rodatge de "El Tercer Hombre", mític film de Carel Reed amb Joseph Cotten, Alida Valli, Trevor Howard i Orson Welles.
En aquesta seqüència, el personatge de Holly Martins (Cotten), es troba amb Harry Lime (Welles) i aquest últim es justifica, considerant les persones afectades per una medicació adulterada (penicil.lina), com a simples punts o formigues des de la gran roda. Obra la porta de la cabina i sembla que vulgui tirar al seu amic, però s'ho repensa i no ho fa. La seqüència finalitza quan baixen de la noria, i amb irònic somriure, Harry Lime es justifica sentenciant::
"A Itàlia, durant trenta anys sota els Borja, van tenir guerres, terror, assassinats i vessament de sang, però també Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i el Renaixement. A Suïssa van tenir amor fraternal, 500 anys de democràcia i pau i ¿què van produir...? El rellotge de cucut.".
(Veure minut 4 i 45 segons de “Como se hizo - El Tercer Hombre-1949”
www.youtube.com/watch?v=UkfXBS9xiFc )
La persecució final a les clavegueres de Viena també és memorable i mítica.
Al entrar a l'atracció després de pagar, (et donen un val de 0,40 euros de descompte per consumir quelcom al bar o comprar a la seva botiga) hi ha un petit museu en una sala, on es troben 8 vagons de la Gran Noria i a l'interior d'aquests vagons escenes històriques vieneses típiques reconstruïdes amb miniatures, algunes de elles autómates. Aquest museu està força deixat. Fa falta més conservació, neteja i llum a l'interior dels vagons.
També hi ha la possibilitat de fer-te i comprar una fotografia-trampa (10 euros) simulant que estàs abocat a la finestra d'un dels vagons de la noria.
Característiques de la Wiener Riesenrad:
- va molt lenta, això es bo, a una velocitat de rotació de 0,75 mts. per segon (2,7 Km. Hora), es pot apreciar molt be tota la ciutat.
- les cabines pintades de vermell son des fusta, allargades i amb una banqueta central per seure.
- als laterals de les cabines i a sobre les finestres, hi trobarem un mapa guia que representa la part de la ciutat o del Prater que estem mirant.
- les cabines es mouen lleugerament quan estan en marxa, la gen pot anar d'una part a un altre i la Noria es para de tan en tant, quan baixen els viatgers que ja han arribat a termini.
- a la nit, algunes de les cabines, es reconverteixen en "petites sales de festa" on es pot sopar o fer celebracions familiars o empresarials.
- la roda triga uns 30 minuts a donar la volta.
El tiquet costa 8 euros, si portes la Vienna Card 7 euros.
Estada octubre-07
Revisió text agost- 08
JFoncat lo descubrió en April 2008
categories:
ver más museums in Wien
Radisson SAS Palais Hotel Vienna
+43 4315 15170
48.204256 16.376905saved by one person: there is one review
Un hotel imperial d'alts vols
Quan van ser derruïdes les antigues muralles de la ciutat el 1872 i reemplaçades pel Stadtpark i el Parkring, també foren construïts el Palau de Leitenberger i el Palau Henckel von Donnersmarck, com a residencies familiars separades.
Acuradament restaurats, per no perdre cap dels seus esplendors inicials, aquest dos palaus formen ara el Radisson SAS Palais Hotel Vienna, de 5 estrelles, un sol palau d’estil neoclàssic (1994). Aquesta restauració la va portar a termini SAS Aerolínies escandinaves.
Situat al bell mig de la capital austríaca, l’hotel es troba en front del Stadtpark en la famosa Ringstrasse i molt a prop de interessants llocs i destinacions turístiques com la Stephansdome, Hofburg el palau Imperial i els carrers Graben i Kärntner Strasse , uns dels principals carrers comercials de Viena.
La façana de l’hotel típicament vienesa, de pedra blanca cremosa, amb reixes de ferro colat al seus baixos i estàtues femenines (nimfes) a les finestres i a la part superior que dona a Herrengasse, te un dels escassos balcons que es poden veure en aquesta zona. Destaca també pel voladís de la seva cornisa.
La nostra estada a l’hotel va estar d’una setmana a l’octubre de 2007 a Classic Room i amb totes les comoditats pròpies d’un hotel com aquest. L’habitació estava força be, amb un vistós moble trampa per la TV. , un mini-bar força assortit (i també, he de dir-ho, força car) i un confortable butaca per seure.
El llit dur, en la línia d’aquells llits que pots dormir be de seguit. El bany net i polit i amb tots els accessoris necessaris, i en proporció, més gran que l‘habitació.
L’única pega que vam trobar es que l’habitació era molt reduïda, una mica petita pel que tindria que ser (la informació de l’hotel parla d’una mida de 20 a 30 m2) i sobretot, l’habitació estava situada al pati interior de l’hotel i no teníem cap classe de vista de Viena, tant sols, la vista de les altres habitacions, que com la nostre, eren interiors.
Passejant per les dependències de l’hotel, ens trobem amb un resultat i una atmosfera que recorda la fastuositat i recàrrega de l’Imperi austre - hungaro. Ple de motius arquitectònics, tots molt ben restaurats i acuradament il•luminats, amples passadissos recobert de catifes, quadros de l’època i grans escales, encara es pot diferenciar interiorment un palau de l’altre. Destaca també per seu hall gran i alt.
L’esmorzar del matins, inclòs amb el preu de l’habitació, va ser sempre un esmorzar clàssic i internacional. Varem trobar a faltar més rebosteria i pastissos vienesos. Pel demés correcta i suficient.
Un del dies, esmorzant, se’ns va convidar a beure xampany francès com a promoció d’una determinada marca.
També hi havia el Restaurant “Le Siècle”, de cuina tradicional vienesa i internacional, guanyador d’un “Toque” a la guia Gault Millau.
El personal era excepcionalment servicial i agradable, tant el del mostrador de recepció com el cambrers.
I per acabar, la propaganda de l’hotel diu:
"Els hostes poden triar entre dos estils diferents d’habitacions, el Biedermeier del Palau Leitenberger y el clàssic modern del Palais Henckel von Donnersmarck”.
Nosaltres no vam tenir aquesta opció.
Com a punt i final, al nostre país, aquest hotel estaria classificat com un 4 estrelles.
Text escrit: setembre/octubre 08
JFoncat lo descubrió en September 2008
categories:
ver más hotels in Wien
El parc d'en Johann Strauss
Aquest extens parc de 65.000 m2, fou creat al derruir-se les antigues muralles de Viena i convertir-lo amb el primer parc públic de la ciutat l'any 1862. Situat al 1er. Districte, està delimitat pel Parkring (avinguda de l'anell o de circumval•lació) i pel Kursalon. A més hi passa el riu acanalat Wien, que desemboca al Danubi.
El parc es d'una gran bellesa, i la seva flora es caracteritza per una gran varietat i número d'espècies que floreixen durant tot l'any. Una part de parc son boscos naturals de l'antic enclavament que encara es conserven. També hi ha un gran llac interior que li dona una imatge romàntica i bucòlica, amb ànecs i desmais.
Quan s'entra el parc pel Parkring, tramvia nº 1 ó 2, el primer que es veu al fons, sobresortint dels jardins, camins i a un mar d'arbres, es la petita l'estàtua de bronze daurat de Johann Strauss II tocant el violí i emmarcada en marbre blanc de Carrara. Icona del Stadtpark des de el 1.921, hi han verdaderes carreres de turistes japonesos per ser els primers en fer-se una foto sols amb l’estàtua, sense la presencia del seu grup.
Abans d’arribar a l'estàtua de Johann Strauss, a ma dreta, hi ha un rellotge floral amb els nombres perfectament dibuixats i marcant correctament l’hora. Al fons seu es pot veure el Kursalon (1.865 a 1.867) d’estil Renaixentista italià, era en origen una antiga estació d’aigües amb propietats curatives. Desprès es va convertir en lloc popular per a concert i balls i Johann Strauss va fer el seu primer concert el 15 d’octubre de 1.868.
Avui en dia el Kursalon, després d’algunes renovacions, s’utilitza com a seu per a concerts, balls i congressos i es també un Cafè Restaurant. El Kursalon està al costat d’una de les entrades del parc, la Johannesgasse, sortida de la línia de metro U4: estació Stadtpark.
També hi ha la Meierei (1901 a 1903), antiga lleteria i casa per beure llet. Avui en dia hi ha el restaurant Steirereck, restaurant sobre la base d’una cuina gastronòmica basada i recolzada en productes lactis. Per veure i saber més, veieu l’acurada descripció del “Restaurant Steirereck im Stadtpark” que fa en Jesús Encinar a 11870.com/pro/83175
Entrant al llarg del parc i seguint la multitud de camins i jardins, trobarem una gran quantitat de monuments i escultures, com las de Franz Schubert, Franz Lehár, Robert Stolz i Hans Makart, músics, compositors i pintors.
La tercera entrada al parc es pel metro U3: estació Stubentor i trobarem a l’entrar una escultura contemporània d’acer de Donald Judd.
Text escrit: setembre/octubre 08
JFoncat lo descubrió en September 2008
categories:
Grupo Damm
+34 932 90 92 00
Carrer del Rosselló 515 <m> Sant Pau / Dos de Maig L5
saved by 2 people: there is one review
L'antiga fàbrica d’Estrella - Cerveses Damm
Fàbrica cervesera fundada per August K. Damm, emigrat d’Alsàcia al esclatar la guerra franc – prussiana de 1871. Mestres cervesers des de 1876.
Anomenada "La Bohemia", fou inaugurada el 1905 i va funcionar fins l'any 1992.
Edifici centenari, convertit en patrimoni arquitectònic del barri de la Sagrada Família, ocupa tot una illa sencera delimitada pels carrers Rosselló (on te la sortida), Dos de Maig, Cartagena i Còrsega, s'ha reconvertit en local d'exposició permanent que repassa acuradament tota l’historia de la cervesa Damm, amb visites guiades, antics camions de repartiment, calderes, vídeos, fotos, cartells de publicitat i tastos i degustació de les seves cerveses.
Destaca per la seva façana, molt sòbria i aquarterada, de color pastis rossenc vermellós i gris, rematada amb el seu logotip (l’estel de cinc punxes), i sobretot per les grans calderes d'aram, daurades com l’or, on es feia la cocció del most (brassage dècoction - fr.wikipedia.org/wiki/Brassage) .
També hi havia un altre part d'aquesta fàbrica, ara derruïda, al davant seu al carrer Rosselló part de mar, on es netejàvem i s'envasaven les ampolles de cervesa. Des de el carrer es podia veure el moviment de les caixes de cerveses sobre una cinta transportadora convertida en ball i pura atracció per grans i menuts. El soroll i la olor eren significatius.
En 1921, la estrella de 5 puntes, passa de símbol a marca determinada, anomenant-se definitivament Estrella Dorada.
Algunes de les seves cerveses més conegudes son:
Estrella Damm, Free Damm, Voll Damm, AK Damm, Xibeca, Saaz i Estrella Damm Inedit.
Cal destacar aquesta última, creada amb Ferran Adrià, Juli Soler i l’equip de sumillers d’El Bulli. Inèdit es una cervesa pensada pel mon de la gastronomia, elaborada exclusivament per acompanyar qualsevol tipus d’àpats.
El grup Damm està molt arrelat a Barcelona i Catalunya. Patrocinador de Festes Majors catalanes, festivals i actes culturals, concerts, llibres i revistes, el Barça i TV3.
Des de fa tres anys (2006) i per cel.lebrar el seu 130 aniversari, es la seu d’una de les cites del BAM (Barcelona Acció Musical) festival de qualitat en les Festes Patronals de la Mercè. L’escenari i l’actuació (enguany el 20-9-08) es al vell mig del carrer Rosselló cantonada Dos de Maig i aquest any han aplegat milers de persones amb l’actuació de Antònia Font, Mishima i Primal Scream.
Text inicial Març 08
Revisió text Setembre 08
JFoncat lo descubrió en March 2008
categories:
ver más food companies in Barcelona
Restaurante Santo António
+351 291 910 360
32.644798 -16.90967saved by 6 people: there are 2 reviews
Una Espetada de carn excepcional, per llepar-se els dits.
Situat a les rodalies de Funchal, a la Vil.la-Parroquia de Santo António, i a uns 8 - 10 kms. de Câmara de Lobos.
Local gran, el menjador es un espai únic, sobri i espartà, sense cap personalitat, amb taules rectangulars de formica. Destaca un petit menjador, amb dos taules, situat a la part del darrera i amb molt bones vistes. Per sort, va ser a aquest últim menjador on vam fer l’àpat.
Local recomanat per l’Antonio, taxista de Funchal
Aquest és un restaurant basicament de carn, on nomé hi ha un únic plat de peix, el bacallà.
Les seves especialitats (i únics plats) son:
Espetada de carne (broqueta de carn de vedella a la brasa, perfumada amb llaurer i all, presentat a taula enfilat amb un ganxo de ferro clavat a la taula).
Espetada de frango (pollastre),
Bacalhau,
Costeletas i bolo do Caco.
La espetada de carn es excepcional, sense dubtes un de les millors carns i plats que hagi pogut menjar mai.
Anava acompanyat per patates fregides i milho (blat de moro) frito, tallat a quadrats petits.
Hi havia un cambrer de Canàries, molt simpàtic, que ens va atendre i servir molt be.
Molt bona rel.lació qualitat - preu.
Molt recomanable.
Fotos i estada: Maig 2007
Text revisat el Juliol 2008
JFoncat lo descubrió en January 2008
categories:
ver más restaurants in Funchal
Café Martinho do Arcada
+351 218 879 259
38.7076995543172 -9.13566827774048saved by 12 people: there are 3 reviews
Café Restaurant històric i literari.
Des de la seva inauguració, el 7 de gener de 1778, amb el nom de "casa das Neves", es el cafè més antic de Lisboa i es a partir de l'any 1845 que agafa el seu nom actual,
Cafè molt lligat a intel·lectuals i al famós escriptor Fernando Pessoa, que al 1er. terç del segle XX va fer d'aquest cafè la seva oficina i refugi. Avui encara es possible veure la taula on seia habitualment i els seus llibres. Hi ha fotografies seves penjades a les parets.
A Lisboa el cafè restaurant Martinho de Arcada es una institució. Situat sota les voltes de la Plaça do Comerço al costat de l'Arc de Triomf.
Està format per dos estançes rectangulars comunicades entre si per una arcada. Distingit i senyorial, ofereix una cuina clàssica portuguesa, sense cap sorpresa.
Hi ha menú i plats del dia. Bones viandes i de qualitat, Preus alts.
Recordo plats com el Bacalhau I el Secreto de porc correctament cuinats, però sobretot unes Sardinhas a Brass, delicioses.
Tenen una terrassa amb taules, sota les voltes, on pots prendre qualsevol cosa.
Lloc Històric i literari.
JFoncat lo descubrió en March 2008
categories:
ver más restaurants in Lisbon
Emblema nacional de Àustria i símbol de la identitat austríaca
Situada en el centre de Viena, a la petita plaça de Stephansplatz, la catedral de Sant Esteve/Esteban, s'alça sobre una antiga basílica que venerava a Sant Esteve en 1137.
Un gran incendi la va danyar greument l'any 1945, el darrers dies de la segona guerra mundial. Gràcies als esforç de tothom, es va aconseguir la reconstrucció de la catedral en només set anys.
Emblema nacional de Àustria i símbol de la identitat austríaca tornava com au fènix a renéixer de les seves cendres.
Imponent catedral, amb el seu sostre enrajolat i de colors, dibuixant l’escut de Viena i dels Habsburg.
Hi ha quasi 250.000 rajoles, que vam ser acuradament restaurades desprès dels bombardejos de la guerra. Dalt, i mostrant-se a tot Viena, l’agulla, orgullosa Steffi de 137 mts. d'alçada.
D'estil gòtic en tot el seu resplendor, excepte algun edifici lateral com la sagristia inferior que son barrocs.
La seva imponent porta dels Gegants i torres dels Pagans (segle XIII), semblen la entrada i les torres bessones que s'aixecarien a un temple pagà, on es troben multitud d'estàtues policromades d'àngels, sants i bisbes i arquebisbes.
A l'interior, la nau central, el cor y les capelles laterals, son obra de les reconstruccions del segles XIV i XV. Molts membres de la família Habsburg descansen en l'altar Major, sota la cúpula. Destaca el púlpit i l'autoretrat de Pilgram, la galeria, el òrgan i l'Altar Major, on hi el retaule amb el martiri de San Esteve i les catacumbes, sota la plaça de la catedral.
La campana Pummerin, situada a la torre septentrional, va ser fosa amb els canons turcs abandonats (1683). Posteriorment, el 1945, es va construir una nova campana, ja que l'anterior va ser destruïda pels bombardejos aliats.
A la plaça de Stephansdom, just a tocar de la catedral, i a l'aire lliure, hi ha una maqueta feta de metall, que la representa la catedral en miniatura i que està a l'abast de tothom.
A l'octubre de 2007, la catedral estava força bruta i deixada, com si la façana estigués fumada i ennegrida. Clar està, que llavors ja hi havia uns treballs de restauració a l'agulla de la catedral, la Steffi.
JFoncat lo descubrió en March 2008
categories:
ver más churches in Wien
La Vaquería
+34 934 19 07 35
Carrer de Déu i Mata 139 - 141 <m> Entença L5
saved by 6 people: there are 2 reviews
Viandes de qualitat en una antiga vaqueria
La Vaqueria està situada en una autentica vaqueria, una de les ultimes en desaparèixer de Barcelona.
Així, la decoració i l'ambient no sols no amaga els seus orígens, sinó que els potencia, recordant el primer ús que van tenir.
Els elements decoratius son antics, com les cortines, lampares i el terra mateix.
Un petit defecte, la poca llum del menjador.
A més del restaurant, hi ha piano bar i discoteca
També es una de les seus del Club Epicur, fumadors de havans.
Una carta molt tradicional i de qualitat, que mira molt la cuina de mercat, fa que ressalti la seva oferta culinària.
Entre la carta, cal destacar:
- Foie "La Vaqueria"
- Amanida de favetes i llagostins a la vinagreta de tòfones
- Anxoves Perelló del Cantàbria
- Ous "La Vaqueria"
- Suprema de turbot amb oli de romaní
- Tàrtar de filet de bou ( per a mi, un dels plats estrella)
- Foie en figues al brandi en tempura i copa de sauternes
- Milfulles de filet de bou i foie amb fongs i salsa de Rioja.
La rel.lació qualitat - preu es alta.
També hi ha dos menús Bussines. Un en val 18,- euros i l'altre 36,- euros.
JFoncat lo descubrió en March 2008
categories:
Al costat de l'Opera de Paris, un restaurant Italià força impersonal
Aquest restaurant Italià, situat al costat de l'Opera, es un gran local força impersonal, on es menja sobretot pasta i pizzes.
Te dos nivells de menjador, la planta baixa i primer pis.
Sense cap mena de luxe, la rel.lacio qualitat - quantitat - preu es bona. Grans plats, que no son de massa qualitat però que sempre passen be.
La pasta, salses, antipasto i postres molt normats.
Cal destacar entre totes les pizzes, la Calabrese, a base de tomàquet, mozzarella, morrons, ceba, olives y "salchichón" picant. Pizza força potent i gustosa.
Tenen a més, diferents menús per escollir.
El personal va per feina.i força escopeteja't.
JFoncat lo descubrió en March 2008
categories:
ver más restaurants in Paris
y 