JFoncat

Graben, l'arteria simbòlica de Viena.

Antic campament i fosso (graben) romà de Vindobona que defensava la ciutat de Carnuntum de les invasions barbares, convertit en la actualitat en l'arteria simbòlica de Viena.

Carrer equiparable al Passeig de Gràcia de Barcelona, per a vianants, molt ampla i molt "cool" i elegant, centre neuràlgic de la Viena comercial, on els alts edificis burgesos i palaus, conviuen amb edificis oficials i elegants botigues de principi del segle XX i tot una sèrie de terrasses de cafès alineades que envaeixen el carrer.
Aquí es pot trobar les seus de Cartier o Louis Vuitton. Dolce & Gabbana, Bulgari i Tiffany, o Hermés, Gucci, Chanel, etc.

Comença al Palau Esterhàzy, al carrer Kohl Markt i mort a la Stephansplatz, just a tocar la Stephansdom (Plaça de la Catedral de Sant Esteve/Esteban).
En el seu centre hi ha la gegantina columna daurada de la "Pesta" (Pestsäule, 1693), que es la més impressionant de totes les columnes barroques construïdes per aquest motiu a Àustria, on destaca l’imatge de la pesta vençuda, una vella bruixa demacrada i derrotada per un àngel amb la creu i l'estàtua de Leopoldo I resant.

Baixant el Graben des de el carrer Kohl Markt, a ma esquerra s’obre un plaça on hi trobarem l’església de Peterskirche (1733 - Sant Pere).
Amb una gran cúpula verda grisosa i una façana molt estreta es un obra barroca que a l’interior s’ha portat fins l’últim detall.

Passejar de dia o al capvespre pel Graben, fent el badoc, anant d’una vorera a un altre, per mirar de no perdre’t res, es un autèntic plaer.
Veure les seves botigues i seure en una terrassa per demanar un cafè acompanyat d’un tros de pastís strudel i practicar l'esport del "dolce far niente" encara més.

Revisat el Març 09

JFoncat lo descubrió en marzo de 2008

listas: Arquitectura , Carrer

etiquetas: arquitectura , barroquisme , botigues , cafés , carrer comercial , carrer vianants , pestsäule , peterskirche , viena

Dos mites, la Gran Roda (Noria) i "The Third Man"

La Wiener Riesenrad es la Gran Noria panoràmica vienesa que s'alça al Prater, parc d'atraccions i un dels pulmons de la ciutat.

Fou construïda els anys 1896 i 1897 per l'enginyer anglès Walter Basset.
Te una altura total de 64,75, amb un diàmetre de roda de 60,96 i conserva 15 cabines.

El 1949 va ser un dels escenaris del rodatge de "El Tercer Hombre", mític film de Carel Reed amb Joseph Cotten, Alida Valli, Trevor Howard i Orson Welles.
En aquesta seqüència, el personatge de Holly Martins (Cotten), es troba amb Harry Lime (Welles) i aquest últim es justifica, considerant les persones afectades per una medicació adulterada (penicil.lina), com a simples punts o formigues des de la gran roda. Obra la porta de la cabina i sembla que vulgui tirar al seu amic, però s'ho repensa i no ho fa. La seqüència finalitza quan baixen de la noria, i amb irònic somriure, Harry Lime es justifica sentenciant::
"A Itàlia, durant trenta anys sota els Borja, van tenir guerres, terror, assassinats i vessament de sang, però també Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i el Renaixement. A Suïssa van tenir amor fraternal, 500 anys de democràcia i pau i ¿què van produir...? El rellotge de cucut.".
(Veure minut 4 i 45 segons de “Como se hizo - El Tercer Hombre-1949”
youtube.com/watch?v=UkfXBS9xiFc )
La persecució final a les clavegueres de Viena també és memorable i mítica.

Al entrar a l'atracció després de pagar, (et donen un val de 0,40 euros de descompte per consumir quelcom al bar o comprar a la seva botiga) hi ha un petit museu en una sala, on es troben 8 vagons de la Gran Noria i a l'interior d'aquests vagons escenes històriques vieneses típiques reconstruïdes amb miniatures, algunes de elles autómates. Aquest museu està força deixat. Fa falta més conservació, neteja i llum a l'interior dels vagons.
També hi ha la possibilitat de fer-te i comprar una fotografia-trampa (10 euros) simulant que estàs abocat a la finestra d'un dels vagons de la noria.

Característiques de la Wiener Riesenrad:
- va molt lenta, això es bo, a una velocitat de rotació de 0,75 mts. per segon (2,7 Km. Hora), es pot apreciar molt be tota la ciutat.
- les cabines pintades de vermell son des fusta, allargades i amb una banqueta central per seure.
- als laterals de les cabines i a sobre les finestres, hi trobarem un mapa guia que representa la part de la ciutat o del Prater que estem mirant.
- les cabines es mouen lleugerament quan estan en marxa, la gen pot anar d'una part a un altre i la Noria es para de tan en tant, quan baixen els viatgers que ja han arribat a termini.
- a la nit, algunes de les cabines, es reconverteixen en "petites sales de festa" on es pot sopar o fer celebracions familiars o empresarials.
- la roda triga uns 30 minuts a donar la volta.
El tiquet costa 8 euros, si portes la Vienna Card 7 euros.

Estada octubre-07
Revisió text agost- 08

JFoncat lo descubrió en abril de 2008

listas: Arquitectura , Gran Roda

etiquetas: arquitectura mecànica , el tercer hombre , gran roda mítica , noria , prater , viena

Un hotel imperial d'alts vols

Quan van ser derruïdes les antigues muralles de la ciutat el 1872 i reemplaçades pel Stadtpark i el Parkring, també foren construïts el Palau de Leitenberger i el Palau Henckel von Donnersmarck, com a residencies familiars separades.
Acuradament restaurats, per no perdre cap dels seus esplendors inicials, aquest dos palaus formen ara el Radisson SAS Palais Hotel Vienna, de 5 estrelles, un sol palau d’estil neoclàssic (1994). Aquesta restauració la va portar a termini SAS Aerolínies escandinaves.

Situat al bell mig de la capital austríaca, l’hotel es troba en front del Stadtpark en la famosa Ringstrasse i molt a prop de interessants llocs i destinacions turístiques com la Stephansdome, Hofburg el palau Imperial i els carrers Graben i Kärntner Strasse , uns dels principals carrers comercials de Viena.

La façana de l’hotel típicament vienesa, de pedra blanca cremosa, amb reixes de ferro colat al seus baixos i estàtues femenines (nimfes) a les finestres i a la part superior que dona a Herrengasse, te un dels escassos balcons que es poden veure en aquesta zona. Destaca també pel voladís de la seva cornisa.

La nostra estada a l’hotel va estar d’una setmana a l’octubre de 2007 a Classic Room i amb totes les comoditats pròpies d’un hotel com aquest. L’habitació estava força be, amb un vistós moble trampa per la TV. , un mini-bar força assortit (i també, he de dir-ho, força car) i un confortable butaca per seure.
El llit dur, en la línia d’aquells llits que pots dormir be de seguit. El bany net i polit i amb tots els accessoris necessaris, i en proporció, més gran que l‘habitació.
L’única pega que vam trobar es que l’habitació era molt reduïda, una mica petita pel que tindria que ser (la informació de l’hotel parla d’una mida de 20 a 30 m2) i sobretot, l’habitació estava situada al pati interior de l’hotel i no teníem cap classe de vista de Viena, tant sols, la vista de les altres habitacions, que com la nostre, eren interiors.

Passejant per les dependències de l’hotel, ens trobem amb un resultat i una atmosfera que recorda la fastuositat i recàrrega de l’Imperi austre - hungaro. Ple de motius arquitectònics, tots molt ben restaurats i acuradament il•luminats, amples passadissos recobert de catifes, quadros de l’època i grans escales, encara es pot diferenciar interiorment un palau de l’altre. Destaca també per seu hall gran i alt.

L’esmorzar del matins, inclòs amb el preu de l’habitació, va ser sempre un esmorzar clàssic i internacional. Varem trobar a faltar més rebosteria i pastissos vienesos. Pel demés correcta i suficient.
Un del dies, esmorzant, se’ns va convidar a beure xampany francès com a promoció d’una determinada marca.
També hi havia el Restaurant “Le Siècle”, de cuina tradicional vienesa i internacional, guanyador d’un “Toque” a la guia Gault Millau.

El personal era excepcionalment servicial i agradable, tant el del mostrador de recepció com el cambrers.

I per acabar, la propaganda de l’hotel diu:
"Els hostes poden triar entre dos estils diferents d’habitacions, el Biedermeier del Palau Leitenberger y el clàssic modern del Palais Henckel von Donnersmarck”.
Nosaltres no vam tenir aquesta opció.

Com a punt i final, al nostre país, aquest hotel estaria classificat com un 4 estrelles.

Text escrit: setembre/octubre 08

JFoncat lo descubrió en septiembre de 2008

listas: Hotel , Imperial , Palau neoclàssic italià

etiquetas: 5 estrelles , cuina vienesa , hotel , imperial , palau , restaurant vienés

El parc d'en Johann Strauss

Aquest extens parc de 65.000 m2, fou creat al derruir-se les antigues muralles de Viena i convertir-lo amb el primer parc públic de la ciutat l'any 1862. Situat al 1er. Districte, està delimitat pel Parkring (avinguda de l'anell o de circumval•lació) i pel Kursalon. A més hi passa el riu acanalat Wien, que desemboca al Danubi.

El parc es d'una gran bellesa, i la seva flora es caracteritza per una gran varietat i número d'espècies que floreixen durant tot l'any. Una part de parc son boscos naturals de l'antic enclavament que encara es conserven. També hi ha un gran llac interior que li dona una imatge romàntica i bucòlica, amb ànecs i desmais.

Quan s'entra el parc pel Parkring, tramvia nº 1 ó 2, el primer que es veu al fons, sobresortint dels jardins, camins i a un mar d'arbres, es la petita l'estàtua de bronze daurat de Johann Strauss II tocant el violí i emmarcada en marbre blanc de Carrara. Icona del Stadtpark des de el 1.921, hi han verdaderes carreres de turistes japonesos per ser els primers en fer-se una foto sols amb l’estàtua, sense la presencia del seu grup.

Abans d’arribar a l'estàtua de Johann Strauss, a ma dreta, hi ha un rellotge floral amb els nombres perfectament dibuixats i marcant correctament l’hora. Al fons seu es pot veure el Kursalon (1.865 a 1.867) d’estil Renaixentista italià, era en origen una antiga estació d’aigües amb propietats curatives. Desprès es va convertir en lloc popular per a concert i balls i Johann Strauss va fer el seu primer concert el 15 d’octubre de 1.868.

Avui en dia el Kursalon, després d’algunes renovacions, s’utilitza com a seu per a concerts, balls i congressos i es també un Cafè Restaurant. El Kursalon està al costat d’una de les entrades del parc, la Johannesgasse, sortida de la línia de metro U4: estació Stadtpark.

També hi ha la Meierei (1901 a 1903), antiga lleteria i casa per beure llet. Avui en dia hi ha el restaurant Steirereck, restaurant sobre la base d’una cuina gastronòmica basada i recolzada en productes lactis. Per veure i saber més, veieu l’acurada descripció del “Restaurant Steirereck im Stadtpark” que fa en Jesús Encinar a 11870.com/pro/83175

Entrant al llarg del parc i seguint la multitud de camins i jardins, trobarem una gran quantitat de monuments i escultures, com las de Franz Schubert, Franz Lehár, Robert Stolz i Hans Makart, músics, compositors i pintors.
La tercera entrada al parc es pel metro U3: estació Stubentor i trobarem a l’entrar una escultura contemporània d’acer de Donald Judd.

Text escrit: setembre/octubre 08

JFoncat lo descubrió en septiembre de 2008

listas: Parcs i Jardin

etiquetas: bellessa , jardins , johann strauss , kursalon , meiere , parcs , parkring , pau i tanquilitat

Assaborir una petita gran mossegada vienesa

Icona d'aquesta ciutat per la Sachertorte, aquest hotel està situat en front de l'Opera i molt a prop del centre neuràlgic de la ciutat, el carrer Graben, el Palau d'Hofburg i la catedral Stephansdon.
Vist des de fora, l'hotel te un aspecte senyorial i regi, on s'aprecia una elegància típica vienesa.
La Sachertorte va ser creada per Franz Sacher, un aprenent de pastisser l'any 1832 i es un del postres més coneguts del món.
Entre dos capes de pastis-biscuit es posa una fina capa de melmelada d'albercoc i es recobreix de xocolata negre glassejada.
Se sol servir amb nata i cafè amb llet.
Que es el que em vaig prendre, assegut a una de les taules del carrer.
Val la pena assaborir aquesta mossegada agredolça amb una glopada de cafè amb llet.
En aquell moments penses en la qualitat de vida i com t'agraden aquestes petites grans delicatessen....
Nivell econòmic alt.
Servei eficient.

listas: Cuina Vienesa , Pastisseria , Sachertorte

etiquetas: café , cuina vienesa , hotel , pastisseria , restaurantes , restaurants , sachertorte

Emblema nacional de Àustria i símbol de la identitat austríaca

Situada en el centre de Viena, a la petita plaça de Stephansplatz, la catedral de Sant Esteve/Esteban, s'alça sobre una antiga basílica que venerava a Sant Esteve en 1137.
Un gran incendi la va danyar greument l'any 1945, el darrers dies de la segona guerra mundial. Gràcies als esforç de tothom, es va aconseguir la reconstrucció de la catedral en només set anys.
Emblema nacional de Àustria i símbol de la identitat austríaca tornava com au fènix a renéixer de les seves cendres.
Imponent catedral, amb el seu sostre enrajolat i de colors, dibuixant l’escut de Viena i dels Habsburg.
Hi ha quasi 250.000 rajoles, que vam ser acuradament restaurades desprès dels bombardejos de la guerra. Dalt, i mostrant-se a tot Viena, l’agulla, orgullosa Steffi de 137 mts. d'alçada.
D'estil gòtic en tot el seu resplendor, excepte algun edifici lateral com la sagristia inferior que son barrocs.
La seva imponent porta dels Gegants i torres dels Pagans (segle XIII), semblen la entrada i les torres bessones que s'aixecarien a un temple pagà, on es troben multitud d'estàtues policromades d'àngels, sants i bisbes i arquebisbes.
A l'interior, la nau central, el cor y les capelles laterals, son obra de les reconstruccions del segles XIV i XV. Molts membres de la família Habsburg descansen en l'altar Major, sota la cúpula. Destaca el púlpit i l'autoretrat de Pilgram, la galeria, el òrgan i l'Altar Major, on hi el retaule amb el martiri de San Esteve i les catacumbes, sota la plaça de la catedral.
La campana Pummerin, situada a la torre septentrional, va ser fosa amb els canons turcs abandonats (1683). Posteriorment, el 1945, es va construir una nova campana, ja que l'anterior va ser destruïda pels bombardejos aliats.
A la plaça de Stephansdom, just a tocar de la catedral, i a l'aire lliure, hi ha una maqueta feta de metall, que la representa la catedral en miniatura i que està a l'abast de tothom.
A l'octubre de 2007, la catedral estava força bruta i deixada, com si la façana estigués fumada i ennegrida. Clar està, que llavors ja hi havia uns treballs de restauració a l'agulla de la catedral, la Steffi.

JFoncat lo descubrió en marzo de 2008

listas: Arquitectura , Catedral

etiquetas: arquitectura , catedral , gótic , steffi , teulada policromada , viena

Cafè Einstein, un petit gran café vienés

El Café Einstein, al costat de l'Ajuntament (Wiener Rathaus), es un lloc molt agradable per anar a dinar o a prendre quelcom cosa.
En un ambient clàssic on predomina la fusta, tenen el menú i la carta en castellà (igual que la seva Web).
Llavors es molt més fàcil demanar les coses que t'agraden.
Vam demanar Altwiener Suppentopf (tradicional escudella vienesa), Balkanpfanne (carn de porc i pollastre, xampinyons, pebrots, ceba, salxiixes picants) i Tafelspitz (Carn de vedella, molt tendre, amb verdures i salsa de raves picants amb pastís de patates).
Vàrem sortir contents, ja que la rel.lació qualitat - preu es molt ajustada. Parlo de l'octubre de 2007.
Per tornar-hi...!!!
A més, també tenien Schilcher-Sturm. Hum...Una delícia!!
El Schilcher-Sturm es el Most de vi de l'any en fermentació, de colors blanc fosc i vermell tèrbol, una mica dolç i que també es ven en ple carrers de Viena.

listas: Café Bar , Restaurant

etiquetas: cafes , gastronomia , restaurantes , restaurants , schilchersturm , viena

Hundertwasser Village, arquitectura vienesa modernista

"Village" d'estil modernista.
Decorat pel pintor Friedensreich Hundertwasser, que prenent com a model la connexió amb la naturalesa, les seves formes i colors i apartant-se de la línia recta que està present en la vida diària.
Son edificis de baix cost i tenen las característiques de ser de pisos ondulants
Destaquen sobretot, els banys de caire modernista. Per entrar a veure'ls o anar a orinar, es te que pagar 0,50 euros.
Fotos i estada Octubre-07.

listas: Arquitectura Modernista

etiquetas: arquitectura , banys modernistes , cultura , interiorisme , viena , village