JFoncat

Un hotel imperial d'alts vols

Quan van ser derruïdes les antigues muralles de la ciutat el 1872 i reemplaçades pel Stadtpark i el Parkring, també foren construïts el Palau de Leitenberger i el Palau Henckel von Donnersmarck, com a residencies familiars separades.
Acuradament restaurats, per no perdre cap dels seus esplendors inicials, aquest dos palaus formen ara el Radisson SAS Palais Hotel Vienna, de 5 estrelles, un sol palau d’estil neoclàssic (1994). Aquesta restauració la va portar a termini SAS Aerolínies escandinaves.

Situat al bell mig de la capital austríaca, l’hotel es troba en front del Stadtpark en la famosa Ringstrasse i molt a prop de interessants llocs i destinacions turístiques com la Stephansdome, Hofburg el palau Imperial i els carrers Graben i Kärntner Strasse , uns dels principals carrers comercials de Viena.

La façana de l’hotel típicament vienesa, de pedra blanca cremosa, amb reixes de ferro colat al seus baixos i estàtues femenines (nimfes) a les finestres i a la part superior que dona a Herrengasse, te un dels escassos balcons que es poden veure en aquesta zona. Destaca també pel voladís de la seva cornisa.

La nostra estada a l’hotel va estar d’una setmana a l’octubre de 2007 a Classic Room i amb totes les comoditats pròpies d’un hotel com aquest. L’habitació estava força be, amb un vistós moble trampa per la TV. , un mini-bar força assortit (i també, he de dir-ho, força car) i un confortable butaca per seure.
El llit dur, en la línia d’aquells llits que pots dormir be de seguit. El bany net i polit i amb tots els accessoris necessaris, i en proporció, més gran que l‘habitació.
L’única pega que vam trobar es que l’habitació era molt reduïda, una mica petita pel que tindria que ser (la informació de l’hotel parla d’una mida de 20 a 30 m2) i sobretot, l’habitació estava situada al pati interior de l’hotel i no teníem cap classe de vista de Viena, tant sols, la vista de les altres habitacions, que com la nostre, eren interiors.

Passejant per les dependències de l’hotel, ens trobem amb un resultat i una atmosfera que recorda la fastuositat i recàrrega de l’Imperi austre - hungaro. Ple de motius arquitectònics, tots molt ben restaurats i acuradament il•luminats, amples passadissos recobert de catifes, quadros de l’època i grans escales, encara es pot diferenciar interiorment un palau de l’altre. Destaca també per seu hall gran i alt.

L’esmorzar del matins, inclòs amb el preu de l’habitació, va ser sempre un esmorzar clàssic i internacional. Varem trobar a faltar més rebosteria i pastissos vienesos. Pel demés correcta i suficient.
Un del dies, esmorzant, se’ns va convidar a beure xampany francès com a promoció d’una determinada marca.
També hi havia el Restaurant “Le Siècle”, de cuina tradicional vienesa i internacional, guanyador d’un “Toque” a la guia Gault Millau.

El personal era excepcionalment servicial i agradable, tant el del mostrador de recepció com el cambrers.

I per acabar, la propaganda de l’hotel diu:
"Els hostes poden triar entre dos estils diferents d’habitacions, el Biedermeier del Palau Leitenberger y el clàssic modern del Palais Henckel von Donnersmarck”.
Nosaltres no vam tenir aquesta opció.

Com a punt i final, al nostre país, aquest hotel estaria classificat com un 4 estrelles.

Text escrit: setembre/octubre 08

JFoncat lo descubrió en septiembre de 2008

listas: Hotel , Imperial , Palau neoclàssic italià

etiquetas: 5 estrelles , cuina vienesa , hotel , imperial , palau , restaurant vienés

El parc d'en Johann Strauss

Aquest extens parc de 65.000 m2, fou creat al derruir-se les antigues muralles de Viena i convertir-lo amb el primer parc públic de la ciutat l'any 1862. Situat al 1er. Districte, està delimitat pel Parkring (avinguda de l'anell o de circumval•lació) i pel Kursalon. A més hi passa el riu acanalat Wien, que desemboca al Danubi.

El parc es d'una gran bellesa, i la seva flora es caracteritza per una gran varietat i número d'espècies que floreixen durant tot l'any. Una part de parc son boscos naturals de l'antic enclavament que encara es conserven. També hi ha un gran llac interior que li dona una imatge romàntica i bucòlica, amb ànecs i desmais.

Quan s'entra el parc pel Parkring, tramvia nº 1 ó 2, el primer que es veu al fons, sobresortint dels jardins, camins i a un mar d'arbres, es la petita l'estàtua de bronze daurat de Johann Strauss II tocant el violí i emmarcada en marbre blanc de Carrara. Icona del Stadtpark des de el 1.921, hi han verdaderes carreres de turistes japonesos per ser els primers en fer-se una foto sols amb l’estàtua, sense la presencia del seu grup.

Abans d’arribar a l'estàtua de Johann Strauss, a ma dreta, hi ha un rellotge floral amb els nombres perfectament dibuixats i marcant correctament l’hora. Al fons seu es pot veure el Kursalon (1.865 a 1.867) d’estil Renaixentista italià, era en origen una antiga estació d’aigües amb propietats curatives. Desprès es va convertir en lloc popular per a concert i balls i Johann Strauss va fer el seu primer concert el 15 d’octubre de 1.868.

Avui en dia el Kursalon, després d’algunes renovacions, s’utilitza com a seu per a concerts, balls i congressos i es també un Cafè Restaurant. El Kursalon està al costat d’una de les entrades del parc, la Johannesgasse, sortida de la línia de metro U4: estació Stadtpark.

També hi ha la Meierei (1901 a 1903), antiga lleteria i casa per beure llet. Avui en dia hi ha el restaurant Steirereck, restaurant sobre la base d’una cuina gastronòmica basada i recolzada en productes lactis. Per veure i saber més, veieu l’acurada descripció del “Restaurant Steirereck im Stadtpark” que fa en Jesús Encinar a 11870.com/pro/83175

Entrant al llarg del parc i seguint la multitud de camins i jardins, trobarem una gran quantitat de monuments i escultures, com las de Franz Schubert, Franz Lehár, Robert Stolz i Hans Makart, músics, compositors i pintors.
La tercera entrada al parc es pel metro U3: estació Stubentor i trobarem a l’entrar una escultura contemporània d’acer de Donald Judd.

Text escrit: setembre/octubre 08

JFoncat lo descubrió en septiembre de 2008

listas: Parcs i Jardin

etiquetas: bellessa , jardins , johann strauss , kursalon , meiere , parcs , parkring , pau i tanquilitat

Dos mites, la Gran Roda (Noria) i "The Third Man"

La Wiener Riesenrad es la Gran Noria panoràmica vienesa que s'alça al Prater, parc d'atraccions i un dels pulmons de la ciutat.

Fou construïda els anys 1896 i 1897 per l'enginyer anglès Walter Basset.
Te una altura total de 64,75, amb un diàmetre de roda de 60,96 i conserva 15 cabines.

El 1949 va ser un dels escenaris del rodatge de "El Tercer Hombre", mític film de Carel Reed amb Joseph Cotten, Alida Valli, Trevor Howard i Orson Welles.
En aquesta seqüència, el personatge de Holly Martins (Cotten), es troba amb Harry Lime (Welles) i aquest últim es justifica, considerant les persones afectades per una medicació adulterada (penicil.lina), com a simples punts o formigues des de la gran roda. Obra la porta de la cabina i sembla que vulgui tirar al seu amic, però s'ho repensa i no ho fa. La seqüència finalitza quan baixen de la noria, i amb irònic somriure, Harry Lime es justifica sentenciant::
"A Itàlia, durant trenta anys sota els Borja, van tenir guerres, terror, assassinats i vessament de sang, però també Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i el Renaixement. A Suïssa van tenir amor fraternal, 500 anys de democràcia i pau i ¿què van produir...? El rellotge de cucut.".
(Veure minut 4 i 45 segons de “Como se hizo - El Tercer Hombre-1949”
youtube.com/watch?v=UkfXBS9xiFc )
La persecució final a les clavegueres de Viena també és memorable i mítica.

Al entrar a l'atracció després de pagar, (et donen un val de 0,40 euros de descompte per consumir quelcom al bar o comprar a la seva botiga) hi ha un petit museu en una sala, on es troben 8 vagons de la Gran Noria i a l'interior d'aquests vagons escenes històriques vieneses típiques reconstruïdes amb miniatures, algunes de elles autómates. Aquest museu està força deixat. Fa falta més conservació, neteja i llum a l'interior dels vagons.
També hi ha la possibilitat de fer-te i comprar una fotografia-trampa (10 euros) simulant que estàs abocat a la finestra d'un dels vagons de la noria.

Característiques de la Wiener Riesenrad:
- va molt lenta, això es bo, a una velocitat de rotació de 0,75 mts. per segon (2,7 Km. Hora), es pot apreciar molt be tota la ciutat.
- les cabines pintades de vermell son des fusta, allargades i amb una banqueta central per seure.
- als laterals de les cabines i a sobre les finestres, hi trobarem un mapa guia que representa la part de la ciutat o del Prater que estem mirant.
- les cabines es mouen lleugerament quan estan en marxa, la gen pot anar d'una part a un altre i la Noria es para de tan en tant, quan baixen els viatgers que ja han arribat a termini.
- a la nit, algunes de les cabines, es reconverteixen en "petites sales de festa" on es pot sopar o fer celebracions familiars o empresarials.
- la roda triga uns 30 minuts a donar la volta.
El tiquet costa 8 euros, si portes la Vienna Card 7 euros.

Estada octubre-07
Revisió text agost- 08

JFoncat lo descubrió en abril de 2008

listas: Arquitectura , Gran Roda

etiquetas: arquitectura mecànica , el tercer hombre , gran roda mítica , noria , prater , viena

Emblema nacional de Àustria i símbol de la identitat austríaca

Situada en el centre de Viena, a la petita plaça de Stephansplatz, la catedral de Sant Esteve/Esteban, s'alça sobre una antiga basílica que venerava a Sant Esteve en 1137.
Un gran incendi la va danyar greument l'any 1945, el darrers dies de la segona guerra mundial. Gràcies als esforç de tothom, es va aconseguir la reconstrucció de la catedral en només set anys.
Emblema nacional de Àustria i símbol de la identitat austríaca tornava com au fènix a renéixer de les seves cendres.
Imponent catedral, amb el seu sostre enrajolat i de colors, dibuixant l’escut de Viena i dels Habsburg.
Hi ha quasi 250.000 rajoles, que vam ser acuradament restaurades desprès dels bombardejos de la guerra. Dalt, i mostrant-se a tot Viena, l’agulla, orgullosa Steffi de 137 mts. d'alçada.
D'estil gòtic en tot el seu resplendor, excepte algun edifici lateral com la sagristia inferior que son barrocs.
La seva imponent porta dels Gegants i torres dels Pagans (segle XIII), semblen la entrada i les torres bessones que s'aixecarien a un temple pagà, on es troben multitud d'estàtues policromades d'àngels, sants i bisbes i arquebisbes.
A l'interior, la nau central, el cor y les capelles laterals, son obra de les reconstruccions del segles XIV i XV. Molts membres de la família Habsburg descansen en l'altar Major, sota la cúpula. Destaca el púlpit i l'autoretrat de Pilgram, la galeria, el òrgan i l'Altar Major, on hi el retaule amb el martiri de San Esteve i les catacumbes, sota la plaça de la catedral.
La campana Pummerin, situada a la torre septentrional, va ser fosa amb els canons turcs abandonats (1683). Posteriorment, el 1945, es va construir una nova campana, ja que l'anterior va ser destruïda pels bombardejos aliats.
A la plaça de Stephansdom, just a tocar de la catedral, i a l'aire lliure, hi ha una maqueta feta de metall, que la representa la catedral en miniatura i que està a l'abast de tothom.
A l'octubre de 2007, la catedral estava força bruta i deixada, com si la façana estigués fumada i ennegrida. Clar està, que llavors ja hi havia uns treballs de restauració a l'agulla de la catedral, la Steffi.

JFoncat lo descubrió en marzo de 2008

listas: Arquitectura , Catedral

etiquetas: arquitectura , catedral , gótic , steffi , teulada policromada , viena

Graben, l'arteria simbòlica de Viena.

Antic campament i fosso (graben) romà de Vindobona que defensava la ciutat de Carnuntum de les invasions barbares, convertit en la actualitat en l'arteria simbòlica de Viena.

Carrer equiparable al Passeig de Gràcia de Barcelona, per a vianants, molt ampla i molt "cool" i elegant, centre neuràlgic de la Viena comercial, on els alts edificis burgesos i palaus, conviuen amb edificis oficials i elegants botigues de principi del segle XX i tot una sèrie de terrasses de cafès alineades que envaeixen el carrer.
Aquí es pot trobar les seus de Cartier o Louis Vuitton. Dolce & Gabbana, Bulgari i Tiffany, o Hermés, Gucci, Chanel, etc.

Comença al Palau Esterhàzy, al carrer Kohl Markt i mort a la Stephansplatz, just a tocar la Stephansdom (Plaça de la Catedral de Sant Esteve/Esteban).
En el seu centre hi ha la gegantina columna daurada de la "Pesta" (Pestsäule, 1693), que es la més impressionant de totes les columnes barroques construïdes per aquest motiu a Àustria, on destaca l’imatge de la pesta vençuda, una vella bruixa demacrada i derrotada per un àngel amb la creu i l'estàtua de Leopoldo I resant.

Baixant el Graben des de el carrer Kohl Markt, a ma esquerra s’obre un plaça on hi trobarem l’església de Peterskirche (1733 - Sant Pere).
Amb una gran cúpula verda grisosa i una façana molt estreta es un obra barroca que a l’interior s’ha portat fins l’últim detall.

Passejar de dia o al capvespre pel Graben, fent el badoc, anant d’una vorera a un altre, per mirar de no perdre’t res, es un autèntic plaer.
Veure les seves botigues i seure en una terrassa per demanar un cafè acompanyat d’un tros de pastís strudel i practicar l'esport del "dolce far niente" encara més.

Revisat el Març 09

JFoncat lo descubrió en marzo de 2008

listas: Arquitectura , Carrer

etiquetas: arquitectura , barroquisme , botigues , cafés , carrer comercial , carrer vianants , pestsäule , peterskirche , viena

L'antiga fàbrica d’Estrella - Cerveses Damm

Fàbrica cervesera fundada per August K. Damm, emigrat d’Alsàcia al esclatar la guerra franc – prussiana de 1871. Mestres cervesers des de 1876.
Anomenada "La Bohemia", fou inaugurada el 1905 i va funcionar fins l'any 1992.

Edifici centenari, convertit en patrimoni arquitectònic del barri de la Sagrada Família, ocupa tot una illa sencera delimitada pels carrers Rosselló (on te la sortida), Dos de Maig, Cartagena i Còrsega, s'ha reconvertit en local d'exposició permanent que repassa acuradament tota l’historia de la cervesa Damm, amb visites guiades, antics camions de repartiment, calderes, vídeos, fotos, cartells de publicitat i tastos i degustació de les seves cerveses.
Destaca per la seva façana, molt sòbria i aquarterada, de color pastis rossenc vermellós i gris, rematada amb el seu logotip (l’estel de cinc punxes), i sobretot per les grans calderes d'aram, daurades com l’or, on es feia la cocció del most (brassage dècoction - fr.wikipedia.org/wiki/Brassage) .

També hi havia un altre part d'aquesta fàbrica, ara derruïda, al davant seu al carrer Rosselló part de mar, on es netejàvem i s'envasaven les ampolles de cervesa. Des de el carrer es podia veure el moviment de les caixes de cerveses sobre una cinta transportadora convertida en ball i pura atracció per grans i menuts. El soroll i la olor eren significatius.

En 1921, la estrella de 5 puntes, passa de símbol a marca determinada, anomenant-se definitivament Estrella Dorada.

Algunes de les seves cerveses més conegudes son:
Estrella Damm, Free Damm, Voll Damm, AK Damm, Xibeca, Saaz i Estrella Damm Inedit.
Cal destacar aquesta última, creada amb Ferran Adrià, Juli Soler i l’equip de sumillers d’El Bulli. Inèdit es una cervesa pensada pel mon de la gastronomia, elaborada exclusivament per acompanyar qualsevol tipus d’àpats.

El grup Damm està molt arrelat a Barcelona i Catalunya. Patrocinador de Festes Majors catalanes, festivals i actes culturals, concerts, llibres i revistes, el Barça i TV3.
Des de fa tres anys (2006) i per cel.lebrar el seu 130 aniversari, es la seu d’una de les cites del BAM (Barcelona Acció Musical) festival de qualitat en les Festes Patronals de la Mercè. L’escenari i l’actuació (enguany el 20-9-08) es al vell mig del carrer Rosselló cantonada Dos de Maig i aquest any han aplegat milers de persones amb l’actuació de Antònia Font, Mishima i Primal Scream.

Text inicial Març 08
Revisió text Setembre 08

JFoncat lo descubrió en marzo de 2008

listas: Arquitectura , Fabrica Cervesera , Mestres Cervesers

etiquetas: arquitectura , cerveses , concert b.a.m. , exposició històrica cerveses damm , fàbrica cervesera , mestres cervesers , sagrada família

Excel.lent cuina casolana d'alta muntanya

Situat a la Vall de Broto, en la Vall del riu Ara, aquests restaurant d'hotel, fa una excel.lent cuina d'alta muntanya.
A més de casolana i tradicional, la seva cuina es força innovadora i la presentació dels plats es cuidada i moderna.
Aquesta part innovadora es pot apreciar en tots els seus plats, però és en els segons plats i les postres, aquestes francament aconseguides, on es fa evident.
Destaquen sobre tot una serie de plats tradicionals, com les "Migas con huevo frito o uvas", unes "Judias o Lentejas estofadas", o les "Borrajas con almejas". Per llepar-se els dits i on les materies primeres son de molt bona qualitat.
Tenen menú diari de temporada i carta.
La seva relació qualitat-preu molt bona.
Tracte familiar y tranquil en dos petits menjadors molt nets i amb una decoració molt cuidada entre parets de pedra i petits detalls montanyencs.
Encara que el cambrer que serveix, com sempre, te un caràcter un xic feréstec.
A més de restaurant, es també un hotel de 12 habitacions amb encant.
Molt recomanable.
Darrera estada i revisió text: Agost 08

listas: Cuina Aragonesa , Restaurant

etiquetas: cuina aragonesa , cuina d'alta muntanya , hotel , osca , plats típics , restaurantes , restaurants , sarvise

Assaborir una petita gran mossegada vienesa

Icona d'aquesta ciutat per la Sachertorte, aquest hotel està situat en front de l'Opera i molt a prop del centre neuràlgic de la ciutat, el carrer Graben, el Palau d'Hofburg i la catedral Stephansdon.
Vist des de fora, l'hotel te un aspecte senyorial i regi, on s'aprecia una elegància típica vienesa.
La Sachertorte va ser creada per Franz Sacher, un aprenent de pastisser l'any 1832 i es un del postres més coneguts del món.
Entre dos capes de pastis-biscuit es posa una fina capa de melmelada d'albercoc i es recobreix de xocolata negre glassejada.
Se sol servir amb nata i cafè amb llet.
Que es el que em vaig prendre, assegut a una de les taules del carrer.
Val la pena assaborir aquesta mossegada agredolça amb una glopada de cafè amb llet.
En aquell moments penses en la qualitat de vida i com t'agraden aquestes petites grans delicatessen....
Nivell econòmic alt.
Servei eficient.

listas: Cuina Vienesa , Pastisseria , Sachertorte

etiquetas: café , cuina vienesa , hotel , pastisseria , restaurantes , restaurants , sachertorte

Viandes de qualitat en una antiga vaqueria

La Vaqueria està situada en una autentica vaqueria, una de les ultimes en desaparèixer de Barcelona.
Així, la decoració i l'ambient no sols no amaga els seus orígens, sinó que els potencia, recordant el primer ús que van tenir.
Els elements decoratius son antics, com les cortines, lampares i el terra mateix.
Un petit defecte, la poca llum del menjador.
A més del restaurant, hi ha piano bar i discoteca
També es una de les seus del Club Epicur, fumadors de havans.
Una carta molt tradicional i de qualitat, que mira molt la cuina de mercat, fa que ressalti la seva oferta culinària.
Entre la carta, cal destacar:
- Foie "La Vaqueria"
- Amanida de favetes i llagostins a la vinagreta de tòfones
- Anxoves Perelló del Cantàbria
- Ous "La Vaqueria"
- Suprema de turbot amb oli de romaní
- Tàrtar de filet de bou ( per a mi, un dels plats estrella)
- Foie en figues al brandi en tempura i copa de sauternes
- Milfulles de filet de bou i foie amb fongs i salsa de Rioja.
La rel.lació qualitat - preu es alta.
També hi ha dos menús Bussines. Un en val 18,- euros i l'altre 36,- euros.

JFoncat lo descubrió en marzo de 2008

listas: Cuina de Qualitat , Restaurant

etiquetas: club epicur fumadors , cuina de mercat , cuina internacional , gastronomia , restaurantes , restaurants , steak tartar

Una petita "Boqueria" a Funchal

Es el mercat principal de la ciutat.
Mercat cobert que consta de tres nivells, on hi destaca un pati central enrajolat i rodejat de parades que venen tota classe de fruites i verdures de l'illa i exòtiques.
A la entrada principal, trobem les parades de les floristes amb els seus vestits tradicionals, venent flors, plantes i llavors.
A la planta superior, les millor parades estan a costat de la barana que dona al pati central.
Un dels laterals del mercat es compartit pel "Mercat del Peix" on s'hi troba bacallà, "viejas", grans tonyines vermelles i el famós "peixe espada preto", que només es troba al Japó i a aquesta illa, i d'aspecte molt diferents al peix espasa que es coneix.
El peixe espada preto (negre), es un plat típic i tradicional de l'illa, servit a la planxa o al forn i acompanyat de plàtan fregit.
El Mercado dos Lavradores, es tot un món de sensacions dominades per l'olor i color de les parades, magnífiqus i atractius aparadors on si pot trobar quasi de tot en matèria animal i vegetal.
En definitiva, una petita "Boqueria" a Funchal.

JFoncat lo descubrió en enero de 2008

listas: Mercat

etiquetas: con encanto , delicatessen , funchal , madeira , mercado , mercat de peix , peixe espada , típic