- sitios 26
- seguidores 11
- check-in 0
- visitas 7,299
mostrando 4 sitios
Graben
+43 4301 5323334
Graben Viena, Austria 48.208769 16.369733
guardado por 4 personas
ver más delicatessen en Viena
Graben, l'arteria simbòlica de Viena.
Antic campament i fosso (graben) romà de Vindobona que defensava la ciutat de Carnuntum de les invasions barbares, convertit en la actualitat en l'arteria simbòlica de Viena.
Carrer equiparable al Passeig de Gràcia de Barcelona, per a vianants, molt ampla i molt "cool" i elegant, centre neuràlgic de la Viena comercial, on els alts edificis burgesos i palaus, conviuen amb edificis oficials i elegants botigues de principi del segle XX i tot una sèrie de terrasses de cafès alineades que envaeixen el carrer.
Aquí es pot trobar les seus de Cartier o Louis Vuitton. Dolce & Gabbana, Bulgari i Tiffany, o Hermés, Gucci, Chanel, etc.
Comença al Palau Esterhàzy, al carrer Kohl Markt i mort a la Stephansplatz, just a tocar la Stephansdom (Plaça de la Catedral de Sant Esteve/Esteban).
En el seu centre hi ha la gegantina columna daurada de la "Pesta" (Pestsäule, 1693), que es la més impressionant de totes les columnes barroques construïdes per aquest motiu a Àustria, on destaca l’imatge de la pesta vençuda, una vella bruixa demacrada i derrotada per un àngel amb la creu i l'estàtua de Leopoldo I resant.
Baixant el Graben des de el carrer Kohl Markt, a ma esquerra s’obre un plaça on hi trobarem l’església de Peterskirche (1733 - Sant Pere).
Amb una gran cúpula verda grisosa i una façana molt estreta es un obra barroca que a l’interior s’ha portat fins l’últim detall.
Passejar de dia o al capvespre pel Graben, fent el badoc, anant d’una vorera a un altre, per mirar de no perdre’t res, es un autèntic plaer.
Veure les seves botigues i seure en una terrassa per demanar un cafè acompanyat d’un tros de pastís strudel i practicar l'esport del "dolce far niente" encara més.
Revisat el Març 09
JFoncat lo descubrió en marzo de 2008
listas: Arquitectura , Carrer
Wiener Riesenrad
+43 4317 295430
Prater 90 Viena, Austria 48.216283 16.395794
guardado por 5 personas
ver más museos en Viena
Dos mites, la Gran Roda (Noria) i "The Third Man"
La Wiener Riesenrad es la Gran Noria panoràmica vienesa que s'alça al Prater, parc d'atraccions i un dels pulmons de la ciutat.
Fou construïda els anys 1896 i 1897 per l'enginyer anglès Walter Basset.
Te una altura total de 64,75, amb un diàmetre de roda de 60,96 i conserva 15 cabines.
El 1949 va ser un dels escenaris del rodatge de "El Tercer Hombre", mític film de Carel Reed amb Joseph Cotten, Alida Valli, Trevor Howard i Orson Welles.
En aquesta seqüència, el personatge de Holly Martins (Cotten), es troba amb Harry Lime (Welles) i aquest últim es justifica, considerant les persones afectades per una medicació adulterada (penicil.lina), com a simples punts o formigues des de la gran roda. Obra la porta de la cabina i sembla que vulgui tirar al seu amic, però s'ho repensa i no ho fa. La seqüència finalitza quan baixen de la noria, i amb irònic somriure, Harry Lime es justifica sentenciant::
"A Itàlia, durant trenta anys sota els Borja, van tenir guerres, terror, assassinats i vessament de sang, però també Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i el Renaixement. A Suïssa van tenir amor fraternal, 500 anys de democràcia i pau i ¿què van produir...? El rellotge de cucut.".
(Veure minut 4 i 45 segons de “Como se hizo - El Tercer Hombre-1949”
youtube.com/watch?v=UkfXBS9xiFc )
La persecució final a les clavegueres de Viena també és memorable i mítica.
Al entrar a l'atracció després de pagar, (et donen un val de 0,40 euros de descompte per consumir quelcom al bar o comprar a la seva botiga) hi ha un petit museu en una sala, on es troben 8 vagons de la Gran Noria i a l'interior d'aquests vagons escenes històriques vieneses típiques reconstruïdes amb miniatures, algunes de elles autómates. Aquest museu està força deixat. Fa falta més conservació, neteja i llum a l'interior dels vagons.
També hi ha la possibilitat de fer-te i comprar una fotografia-trampa (10 euros) simulant que estàs abocat a la finestra d'un dels vagons de la noria.
Característiques de la Wiener Riesenrad:
- va molt lenta, això es bo, a una velocitat de rotació de 0,75 mts. per segon (2,7 Km. Hora), es pot apreciar molt be tota la ciutat.
- les cabines pintades de vermell son des fusta, allargades i amb una banqueta central per seure.
- als laterals de les cabines i a sobre les finestres, hi trobarem un mapa guia que representa la part de la ciutat o del Prater que estem mirant.
- les cabines es mouen lleugerament quan estan en marxa, la gen pot anar d'una part a un altre i la Noria es para de tan en tant, quan baixen els viatgers que ja han arribat a termini.
- a la nit, algunes de les cabines, es reconverteixen en "petites sales de festa" on es pot sopar o fer celebracions familiars o empresarials.
- la roda triga uns 30 minuts a donar la volta.
El tiquet costa 8 euros, si portes la Vienna Card 7 euros.
Estada octubre-07
Revisió text agost- 08
JFoncat lo descubrió en abril de 2008
listas: Arquitectura , Gran Roda
Grupo Damm
+34 932 90 92 00
Carrer del Rosselló 515 <m> Sant Pau / Dos de Maig L5 Barcelona, Barcelona provincia, España 41.40905 2.178286
guardado por 2 personas
L'antiga fàbrica d’Estrella - Cerveses Damm
Fàbrica cervesera fundada per August K. Damm, emigrat d’Alsàcia al esclatar la guerra franc – prussiana de 1871. Mestres cervesers des de 1876.
Anomenada "La Bohemia", fou inaugurada el 1905 i va funcionar fins l'any 1992.
Edifici centenari, convertit en patrimoni arquitectònic del barri de la Sagrada Família, ocupa tot una illa sencera delimitada pels carrers Rosselló (on te la sortida), Dos de Maig, Cartagena i Còrsega, s'ha reconvertit en local d'exposició permanent que repassa acuradament tota l’historia de la cervesa Damm, amb visites guiades, antics camions de repartiment, calderes, vídeos, fotos, cartells de publicitat i tastos i degustació de les seves cerveses.
Destaca per la seva façana, molt sòbria i aquarterada, de color pastis rossenc vermellós i gris, rematada amb el seu logotip (l’estel de cinc punxes), i sobretot per les grans calderes d'aram, daurades com l’or, on es feia la cocció del most (brassage dècoction - fr.wikipedia.org/wiki/Brassage) .
També hi havia un altre part d'aquesta fàbrica, ara derruïda, al davant seu al carrer Rosselló part de mar, on es netejàvem i s'envasaven les ampolles de cervesa. Des de el carrer es podia veure el moviment de les caixes de cerveses sobre una cinta transportadora convertida en ball i pura atracció per grans i menuts. El soroll i la olor eren significatius.
En 1921, la estrella de 5 puntes, passa de símbol a marca determinada, anomenant-se definitivament Estrella Dorada.
Algunes de les seves cerveses més conegudes son:
Estrella Damm, Free Damm, Voll Damm, AK Damm, Xibeca, Saaz i Estrella Damm Inedit.
Cal destacar aquesta última, creada amb Ferran Adrià, Juli Soler i l’equip de sumillers d’El Bulli. Inèdit es una cervesa pensada pel mon de la gastronomia, elaborada exclusivament per acompanyar qualsevol tipus d’àpats.
El grup Damm està molt arrelat a Barcelona i Catalunya. Patrocinador de Festes Majors catalanes, festivals i actes culturals, concerts, llibres i revistes, el Barça i TV3.
Des de fa tres anys (2006) i per cel.lebrar el seu 130 aniversari, es la seu d’una de les cites del BAM (Barcelona Acció Musical) festival de qualitat en les Festes Patronals de la Mercè. L’escenari i l’actuació (enguany el 20-9-08) es al vell mig del carrer Rosselló cantonada Dos de Maig i aquest any han aplegat milers de persones amb l’actuació de Antònia Font, Mishima i Primal Scream.
Text inicial Març 08
Revisió text Setembre 08
JFoncat lo descubrió en marzo de 2008
listas: Arquitectura , Fabrica Cervesera , Mestres Cervesers
Stephansdom Catedral de San Esteban
Stephansplatz Viena, Austria 48.207994 16.371517
guardado por 4 personas
ver más iglesias en Viena
Emblema nacional de Àustria i símbol de la identitat austríaca
Situada en el centre de Viena, a la petita plaça de Stephansplatz, la catedral de Sant Esteve/Esteban, s'alça sobre una antiga basílica que venerava a Sant Esteve en 1137.
Un gran incendi la va danyar greument l'any 1945, el darrers dies de la segona guerra mundial. Gràcies als esforç de tothom, es va aconseguir la reconstrucció de la catedral en només set anys.
Emblema nacional de Àustria i símbol de la identitat austríaca tornava com au fènix a renéixer de les seves cendres.
Imponent catedral, amb el seu sostre enrajolat i de colors, dibuixant l’escut de Viena i dels Habsburg.
Hi ha quasi 250.000 rajoles, que vam ser acuradament restaurades desprès dels bombardejos de la guerra. Dalt, i mostrant-se a tot Viena, l’agulla, orgullosa Steffi de 137 mts. d'alçada.
D'estil gòtic en tot el seu resplendor, excepte algun edifici lateral com la sagristia inferior que son barrocs.
La seva imponent porta dels Gegants i torres dels Pagans (segle XIII), semblen la entrada i les torres bessones que s'aixecarien a un temple pagà, on es troben multitud d'estàtues policromades d'àngels, sants i bisbes i arquebisbes.
A l'interior, la nau central, el cor y les capelles laterals, son obra de les reconstruccions del segles XIV i XV. Molts membres de la família Habsburg descansen en l'altar Major, sota la cúpula. Destaca el púlpit i l'autoretrat de Pilgram, la galeria, el òrgan i l'Altar Major, on hi el retaule amb el martiri de San Esteve i les catacumbes, sota la plaça de la catedral.
La campana Pummerin, situada a la torre septentrional, va ser fosa amb els canons turcs abandonats (1683). Posteriorment, el 1945, es va construir una nova campana, ja que l'anterior va ser destruïda pels bombardejos aliats.
A la plaça de Stephansdom, just a tocar de la catedral, i a l'aire lliure, hi ha una maqueta feta de metall, que la representa la catedral en miniatura i que està a l'abast de tothom.
A l'octubre de 2007, la catedral estava força bruta i deixada, com si la façana estigués fumada i ennegrida. Clar està, que llavors ja hi havia uns treballs de restauració a l'agulla de la catedral, la Steffi.
JFoncat lo descubrió en marzo de 2008
listas: Arquitectura , Catedral
etiquetas
- arquitectura
- viena
- arquitectura mecà...
- barroquisme
- botigues
- cafés
- carrer comercial
- carrer vianants
- catedral
- cerveses
- concert b.a.m.
- el tercer hombre
- exposició històri...
- fàbrica cervesera
- gótic
- gran roda mítica
- mestres cervesers
- noria
- pestsäule
- peterskirche
- prater
- sagrada família
- steffi
- teulada policromada
